El Síndic municipal de Greuges de Sabadell ha atès 9.788 veïns i veïnes en 10 anys

La Institució municipal, que ara compleix els seus primers 10 anys de vida, ha donat la raó a la ciutadania en el 75% dels casos

El proper dijous 10, coincidint amb el Dia dels Drets Humans, l’auditori Pere Quart acollirà un acte organitzat conjuntament per l’Ajuntament i el Síndic i presidit per Carme Forcadell, presidenta del Parlament de Catalunya, per commemorar el 10è aniversari del Síndic

9.788 persones han requerit l’atenció del Síndic municipal de Greuges de Sabadell des de la creació de la Institució a la nostra ciutat. Des de llavors, s’han obert 1.664 actuacions, s’han resolt 1.538 i s’ha donat la raó al 75% dels ciutadans i ciutadanes. Aquestes són algunes de les xifres del balanç del 10è aniversari del Síndic de greuges de Sabadell que ha presentat aquest matí Josep Escartín en roda de premsa. “10 anys després de la creació del Síndic, les dades demostren que es tracta d’una institució arrelada a la ciutat i útil per als veïns i veïnes”, ha afirmat Escartín. El Síndic ha realitzat també un total de 454 recomanacions a l’Ajuntament de Sabadell.

El 21 de desembre d’ara fa 10 anys, el Ple municipal va aprovar per unanimitat el primer Reglament del Síndic de Greuges de Sabadell. Josep Escartín va ser nomenat Síndic el 22 de gener de 2006, per unanimitat de tots els grups polítics del consistori, i prengué possessió el 28 de març de 2006. Al març de 2011 va ser reelegit per un període de 5 anys més, que finalitzen el proper 2016.

Principals temes de les queixes rebudes en els 10 anys

En 10 anys s’han rebut queixes de nombrosos temes, però les principals temàtiques han estat la disconformitat amb les multes de trànsit de la Policia municipal; la problemàtica d’alguns establiments, que incompleixen la normativa de sorolls o immissions calòriques; problemes de convivència especialment de l’àmbit del barri de Can Puiggener; molèsties que generen immobles abandonats o ocupats; la desestimació sistemàtica de totes les reclamacions de responsabilitat patrimonial per caigudes a la via pública; la descoordinació interdepartamental de l’Ajuntament; les respostes estandarditzades als ciutadans i ciutadanes que presenten una queixa; el silenci administratiu davant de peticions, comunicats o al·legacions; la no equiparació de famílies monoparentals amb la resta en quant als beneficis fiscals; l’autonomia dels deures tributaris; l’exempció de l’impost de vehicles per a persones amb discapacitat; la ubicació dels contenidors a la via pública; la manca d’habitatge social; la presumpció de veracitat dels agents de l’autoritat; el límit temporal de les concessions funeràries i el frau en les preinscripcions escolars.

Recomanacions a l’Ajuntament de Sabadell

A banda d’estudiar i resoldre queixes concretes de ciutadans i ciutadanes, el Síndic ha realitzat també 454 recomanacions a l’Ajuntament de Sabadell. “El meu objectiu és treballar perquè la Llei sigui aplicada, però també per aconseguir justícia i equitat”, ha explicat el Síndic. “Sovint, cal superar la Llei per aconseguir una millora en els drets i les llibertats de les persones”.

De les recomanacions realitzades, en destaquen les referents a que l’Ajuntament contesti per escrit les instàncies i comunicats presentats pels ciutadans i ciutadanes; que no utilitzi el silenci administratiu en benefici propi; que faci complir les ordenances relacionades amb espai públic i sorolls i sancioni els comportaments que les infringeixen; que garanteixi el dret a la presumpció d’innocència dels sancionats en casos d’infraccions de trànsit, aportant fotografies; que faci ús de les noves tecnologies per informar de les obligacions tributàries; que s’agilitzin els procediments de protecció de la legalitat urbanística; que els serveis de l’Ajuntament es dotin de Carta de Serveis; que es procedeixi a l’execució subsidiària dels immobles on l’estat d’abandonament suposi un perill per a les persones; que les concessions funeràries atorgades entre els anys 1955 i 1988 s’entenguin com a  atorgades a 99 anys, i no a 50 anys com preveu l’Ajuntament; i que s’utilitzi el sistema d’ingressos declarats en la renta (IMPREM o IRSC) per determinar els llindars de la gratuïtat de les targetes de transport públic per a persones majors de 65 anys.

El síndic ha anunciat que  continua treballant perquè totes les recomanacions realitzades s’incorporin en els procediments estàndards de l’administració. “En alguns casos, els expedients permeten reparar el dret concret d’un ciutadà, però en molts d’altres són un mecanisme d’alerta; un indicador que ens avisa que el sistema caldria millorar”, ha explicat. És precisament en aquest punt on la maquinària del Síndic es posa especialment en funcionament, per detectar totes aquelles actuacions i funcionaments anòmals de l’Administració que vulneren els drets i llibertats de la ciutadania, amb la finalitat d’impulsar aquells canvis, ja siguin normatius o procedimentals, que permetin una millora de la nostra ciutat.

Dijous 10 de desembre, acte commemoratiu dels 10 anys i del Dia dels Drets Humans

Per commemorar el 10è aniversari del Síndic municipal de Greuges de Sabadell i en el marc de la celebració del Dia Mundial dels Drets Humans que impulsa l’Ajuntament de Sabadell, el proper dijous 10 de desembre a dos quarts de vuit del vespre l’auditori Pere Quart acollirà un acte presidit per Carme Forcadell, presidenta del Parlament de Catalunya, que comptarà amb la ponència de David Bondia, professor de Dret Internacional Públic i Relacions Institucionals de la Universitat de Barcelona (UB) i president de l’Institut de Drets Humans de Catalunya (IDHC) i de Maria Teresa Seseras, ex-Defensora del Ciutadà de Girona. En el transcurs de l’acte, es visualitzarà un vídeo commemoratiu i el Síndic Josep Escartín farà balanç dels 10 anys de funcionament de la Institució.

La institució del Síndic municipal

El Síndic municipal és un òrgan unipersonal, que té la funció de defensar els drets fonamentals i les llibertats públiques dels ciutadans i ciutadanes. Amb aquesta finalitat, supervisa l’actuació de l’Administració municipal i dels serveis públics que en depenen, especialment en tot allò que fa referència als drets i llibertats establerts en la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat.

Consulta aquí la infografia resum.

 

 

 

El Síndic municipal de Greuges de Sabadell dóna la raó a la ciutadania en el 75% dels casos tancats al 2014

  • Serveis Socials: A Sabadell hi ha persones que es veuen privades de recursos personals, socials i econòmics necessaris per gaudir d’un nivell i qualitat de vida acceptables degut a les retallades, si bé la majoria d’elles han estat efectuades per administracions supralocals
  • Serveis funeraris: “En les concessions funeràries no és possible l’aplicació de les limitacions temporals de 50 anys que invoca l’Ajuntament i, per tant,  les concessions atorgades amb anterioritat a l’any 1988 s’han d’atendre atorgades a 99 anys”
  • Respostes de l’Ajuntament: “No considero com a bona administració aquella que es limita a remetre els ciutadans al Contenciós Administratiu quan no l’interessa la interpretació que faig com a Síndic”

El Síndic Municipal de Greuges, Josep Escartin, presenta aquesta tarda al Ple de l’Ajuntament de Sabadell el seu informe 2014, amb les xifres d’expedients oberts i recomanacions, així com les seves principals conclusions de l’any. Enguany, destaca l’augment, respecte l’any anterior, d’un 7% el nombre d’actuacions realitzades durant el 2014 a partir de les queixes rebudes per part dels ciutadans i ciutadanes, arribant a les 198. Del total de les actuacions tancades al 2014, el Síndic dóna la raó a la ciutadania en un 75% dels casos.

En total, s’han realitzat 1.208 atencions per part de l’equip de l’Oficina del Síndic. Al 2014, s’han resolt 175 expedients i el Síndic ha realitzat 66 recomanacions a l’Ajuntament de Sabadell, de les quals, a data d’avui, han estat acceptades un 48%, mentre que un 23% no ho han estat i el 29% restant encara resten pendents de rebre.

La resposta que em dóna l’Ajuntament a la meva insistència amb les queixes és que al ciutadà i/o ciutadana sempre li queda la via del contenciós administratiu, la qual cosa considero que no és una via real si tenim en compte l’elevat cost que implica”, afirma el Síndic. I ho il·lustra amb un exemple: “Una persona que no està conforme amb una multa de 200 euros no anirà al contenciós, per molta raó que tingui. Entenc la via del contenciós administratiu com un dret de la ciutadania, però no considero com a bona administració aquella que es limita a remetre-hi els ciutadans quan no l’interessa la interpretació que faig com a Síndic, emparada amb normativa, jurisprudència i doctrina”. En aquest sentit, el Síndic considera que no és just que una persona hagi de recórrer als tribunals quan l’error municipal ha quedat acreditat i més quan la cultura de la resolució de conflictes per altres vies, com ara la mediació, estan en auge i recolzada fins i tot pels propis tribunals.

Temàtiques i canals d’entrada de les queixes

De les 198 actuacions obertes al 2014, la majoria fan referència a convivència (14%), atenció social (12%), multes de trànsit (11%) i salut i tinença d’animals (11%). Si sectoritzem per districtes, s’observa que el gruix més important pertany al Districte 1 (el 25% del total d’actuacions) seguit pel Districte 3 (amb un 21% del total).

En quant als canals d’entrada de les queixes, aquest any el 68% s’han iniciat de manera presencial, ja sigui a la Oficina del Síndic o a les diferents Oficines de Proximitat que s’han obert en diferents punts de la ciutat. Les queixes on-line, a través de l’adreça oficina@localhost/sindicsabadell o la pàgina web localhost/sindicsabadell, augmenten any rere any, amb un pes del 24%.

Recomanacions a l’Ajuntament de Sabadell

El Síndic de Sabadell ha realitzat 66 recomanacions a partir dels 175 actuacions tancades al 2014. La majoria fan referència a la tinença d’animals, multes de trànsit, ús de l’espai públic i contaminació acústica. De les 66 recomanacions, 32 han estat acceptades, 15 no ho han estat i 19 resten encara pendents de resposta municipal a dia d’avui. A grans trets, el Síndic considera que, enguany, “les relacions amb l’Ajuntament han millorat sensiblement respecte els anys anteriors”, principalment amb els serveis d’Educació –que han incorporat algunes millores proposades en algunes recomanacions– i en l’àmbit de gestió tributària –consideració dels deutes tributaris com a autònoms–.

“Una bona administració ha de ser quelcom més que respectar el principi de legalitat”

De la mateixa manera que ha fet en anys anteriors, el Síndic insisteix en l’Informe 2014 en que “les persones han de ser el centre de les preocupacions de l’activitat administrativa”, superant els patrons, “sovint uni­formes”, del que suposa una perspectiva aferrada al compliment estricte i formal de les normes. “Cal superar la visió formal que legitima l’Administració amb el compliment de la llei, de forma que una bona administració sigui quelcom més que respectar el principi de legalitat”. El Síndic creu que “cal ser valents i veure més enllà de la norma i, si aquesta ha quedat obsoleta o vulnera algun dret, cal modificar-la. Només superant la llei positiva, i apropant-nos a l’equitat, es podran superar resultats injustos o desproporcionats fruit d’una aplicació mecànica o estricta de la norma”.

El Síndic ha evidenciat que en l’àmbit dels Serveis Socials les queixes provenen de les repercussions de les retallades, si bé la majoria d’elles han estat efectuades per administracions supralocals. El gran nombre de queixes rebudes en aquest àmbit posen de manifest que a Sabadell hi ha persones que es veuen privades de recursos personals, socials i econòmics necessaris per gaudir d’un nivell i qualitat de vida acceptables. “Estem parlant de drets humans que no poden passar per alt a aquells qui governen”, ha afirmat el Síndic Escartín. “L’oficina del Síndic palpa, dia rere dia, l’alt grau de desesperació de la societat i la insuficient resposta del sistema de protecció social. És fa necessari evidenciar que calen més recursos econòmics i personals per tal de garantir una atenció adequada als ciutadans i ciutadanes als centres de Serveis Socials”. Amb tot, el Síndic destaca la gran tasca que fan els professionals en l’àmbit dels serveis socials, “que estan a primera línia, intentant gestionar els pocs o escassos recursos que l’Administració posa al servei de la ciutadania”. En aquest sentit, ha posat en relleveu la bona col·laboració i entesa en aquest àmbit entre l’Oficina del Síndic i la regidoria de Serveis Socials.

Al 2014, els serveis funeraris han suposat un allau de consultes i l’inici d’expedients relacionats amb la limitació temporal de les concessions de sepultura. Arrel d’un aqueixa presentada l’any 2013 i resolta durant el 2014, el Síndic ha posat sobre la taula de l’Ajuntament una problemàtica que afecta totes aquelles sepultures anteriors a l’any 1988. El Síndic considera, conforme a la doctrina jurisprudencial, que en les concessions funeràries no és possible l’aplicació de les limitacions temporals de 50 anys que invoca l’Ajuntament i, per tant,  les concessions atorgades amb anterioritat a l’any 1988 s’han d’atendre atorgades a 99 anys.

A nivell convivencial, s’han registrat nombroses queixes (un 14% del total) que posen de manifest el mal estat que es viu en alguns barris de la ciutat. “L’Ajuntament ha de vetllar per preservar l’espai públic com a lloc de convivència i civisme, on totes les persones puguin desenvolupar en llibertat les seves activitats de lliure circulació, d’oci, de trobada i d’esbarjo, amb ple respecte a la dignitat i als drets dels altres”.

L’àmbit de la gestió tributària continua aglutinant queixes, en les quals la ciutadania considera que l’Agència Tributària de Sabadell lesiona els seus drets com a contribuents. El Síndic vol posar una especial atenció en aquells casos on l’Agència Tributària embarga el compte corrent d’una persona que rep prestacions d’emergència social. “Aquest fet evidencia la descoordinació municipal i la vulneració del dret a una bona administració. No és eficaç ni congruent que l’Ajuntament embargui i al mateix temps esmerci recursos en favor de qui ha estat embargat”.

En relació a la contaminació acústica, el Síndic ha comprovat una inactivitat en aquest àmbit per part de l’Ajuntament, que duu els veïns i veïnes a viure situacions que els pertorben la seva vida personal i familiar, en quan a sorolls i pudors. En tots els casos denunciats, a l’Ajuntament li costa molt desplaçar-hi agents de l’autoritat, comprovar el que diuen els veïns i veïnes i ordenar tot el que calgui perquè l’activitat s’acordi a la llicència concedida.

En quant a l’ús i al manteniment de l’espai públic, el Síndic ha afirmat en l’informe anual que “la ciutat pertany a totes les persones que l’ocupen i l’Ajuntament ha de garantir que es respecten els drets”. En aquest sentit, el Síndic ha tractat diverses irregularitats referides a l’espai públic.

El Síndic amb la ciutadania

A grans trets, el Síndic s’ha entrevistat aquest any amb 166 ciutadans i ciutadanes i col·lectius socials, ha visitat 58 entitats de la ciutat i ha realitzat 4 visites de proximitat pel territori sabadellenc. Ha assistit a 19 actes d’entitats sabadellenques i ha editat 2 butlletins informatius ‘síndic.sbd’. A més, El curs passat (2013-14), s’han programat 8 sessions d’Educació en Valors a diversos centres educatius de la ciutat.

Presentació de la memòria al Ple de l’Ajuntament

Aquesta tarda, el Síndic municipal presentarà al Ple de l’Ajuntament l’informe anual de 2014. I, amb la voluntat d’apropar la feina del Síndic a tota la ciutadania, durant el mes d’abril s’organitzaran presentacions de les queixes rebudes i de les recomanacions efectuades a cada districte de Sabadell.

El Síndic ha emès la resolució relativa a l’emplaçament de l’activitat de Les Barraques de la Festa Major de Sabadell

Extracte de la resolució relativa a l’emplaçament de l’activitat de Les Barraques de la Festa Major de Sabadell

 

Alcalde-President

Ajuntament de Sabadell

Plaça Sant Roc, 1

08201 SABADELL

 

Ref: 2014SDGR00121

Assumpte: Espai públic. Festa Major. Barraques. Molèsties sorolls. Horari.

 

Senyor,

Em dirigeixo a vostè per informar-vos, de conformitat amb l’article 19 del Reglament del Síndic de Greuges Municipal de Sabadell, sobre la resolució de la queixa que va presentar un ciutadà a l’Oficina del Síndic de Greuges Municipal de Sabadell on ell adduïa que, juntament amb altres veïns, així com entitats es veuen afectats per Les Barraques de la festa major. Segons va manifestar el promotor de la queixa, han presentat nombrosos escrits, així com instàncies a l’Ajuntament, manifestant les molèsties que els genera la ubicació de les barraques durant la festa major, al pàrking del Vapor Turull, però l’Ajuntament no ha solucionat el problema

Després d’estudiar el seu cas, faig les següents consideracions:

1.-El dia 25 de juliol de 2014, el ciutadà, en nom i interès propi, i segons manifesta en representació d’alguns dels veïns del Sector creueta, presenta una instància a la meva oficina, denunciant que l’activitat de les Barraques de la Festa Major, no volen que es realitzi per la Festa Major de 2014, en el mateix emplaçament on s’ha vingut realitzant darrerament, és a dir, al pàrking del Vapor Turull, per les molèsties que això provoca als veïns. En concret, els denunciants expressen el seu malestar per la inacció municipal davant dels sorolls nocturns, els actes incívics i el vandalisme protagonitzats per una part dels ciutadans i ciutadanes que assisteixen a aquests actes de la Festa Major. Els promotors de la queixa relaten episodis de consum d’alcohol i de drogues a l’espai públic, orins, crits i aldarulls, venda de llaunes, i destrosses en el mobiliari urbà, en vehicles i en altres propietats privades. Com cada any els afectats han posat aquestes situacions en coneixement de l’Ajuntament i han demanat la intervenció de la Policia Municipal, però els problemes asseguren que persisteixen.

2.-En data 29 de juliol de 2014, faig arribar a l’Oficina tècnica de l’Alcaldia, sol·licitud d’informe a fi de poder resoldre l’expedient, i sol·licitant:

  • Si existeix un pla de seguretat per aquesta ubicació i les activitats que es celebren en el marc de les barraques.
  • Si la Policia municipal patrulla la zona, amb quina freqüència, i quants agents hi ha destinats a la zona els dies de la festa major.
  • Quants requeriments de ciutadans i ciutadanes es van realitzar perquè agents de la policia municipal s’hi personessin
  • Quin horari tenen autoritzat per la celebració de les activitats, indicant hora d’obertura i hora de tancament
  • Si la Policia  municipal passa a comprovar que els horaris es compleixen
  • Si la Policia comprova in situ, que es compleix la limitació de no vendre begudes alcohòliques a menors d’edat, després que aquest fet hagi estat denunciat en nombroses ocasions en l’activitat de les barraques.
  • Quins són els decibels permesos i els límits d’immissió durant la festa major, en aquesta zona concreta a la ciutat, i si es compleixen
  • Si els organitzadors disposen de l’autorització municipal, i si és així còpia de la mateixa, amb indicació de les condicions que han de complir.
  • Si s’ha previst instal·lar un limitador enregistrador o altres mecanismes similars, per garantir que no siguin superior els nivells d’immissió.
  • Quantes queixes s’han rebut en relació a aquest tema
  • Si l’Ajuntament ha valorat la possibilitat del canvi d’ubicació.

3.-En data 4 d’agost de 2014, l’Ajuntament fa arribar a l’Oficina del síndic de greuges un informe, però on hi manquen alguns dels extrems sol·licitats en data 29/07/2014. Per aquest motiu, i a causa de les vacances d’estiu i a la proximitat de la Festa Major, el Síndic emet informe on recorda a l’Ajuntament, la normativa aplicable en relació a la problemàtica denunciada, i sol·licita nou informe amb els extrems pendents de resoldre, que reproduïm a continuació.

És per això que amb aquest escrit us reiterem els extrems següents, a fi que siguin degudament aportats; i alhora, us fem una sèrie de consideracions a fi que siguin tingudes en compte per l’activitat de Les Barraques.

Atès que l’Oficina Tècnica d’Alcaldia, qui tramita els expedients amb el Síndic està tancat per vacances, i aquest tema, em preocupa especialment, donat que la Festa Major es realitza els primers dies de setembre, considero oportú, fer-vos arribar aquest escrit directament.

En primer lloc, doncs, us sol·licito:

  • còpia del Pla d’Autoprotecció;
  • en segon lloc per què la policia Municipal no realitza les tasques de seguretat, sinó que s’encomanen als Mossos,
  • per què els agents no patrullen com a prevenció;
  • còpia de l’autorització municipal per realitzar les barraques amb indicació de les condicions de la mateixa; si s’ha previst un limitador de so.

I en segon lloc, us recordo el què preveu la normativa, en relació al extrems d’aquest expedient. perquè aquesta sigui en tot moment acomplerta per l’ens municipal.

Primer.- L’article 17 de l’ordenança de sorolls preveu que:

1. Les festes tradicionals han de disposar d’autorització municipal expressa la qual ha d’assenyalar les condicions que cal complir per minimitzar lla possible incidència dels sorolls a la via pública segons la zona on tingui lloc.

2. Les activitats públiques que Les activitats públiques que utilitzin sistemes electroamplificats de so han d’assegurar que el nivell sonor màxim no superi els 100 dB(A) (LAeq,60s) als indrets d’accés públic i el nivell màxim de 80 dB(A) (LAeq, 30 minuts) a la façana més exposada.

3. En els casos que es consideri oportú, l’Ajuntament pot exigir la instal·lació d’un limitador enregistrador o altres mecanismes similars, per garantir que no se superin els nivells d’emissió.

4. En cas d’incompliment de les condicions i mesures establertes als apartats anteriors, i sens perjudici de les responsabilitats que es derivin de la infracció, l’Ajuntament pot adoptar les mesures necessàries, inclosa la

suspensió de l’activitat.

5. El comportament dels ciutadans a la via pública i a les zones de concurrència pública i a l’interior dels vehicles de servei públic s’ha de mantenir dins dels límits de la convivència pacífica en el respecte dels drets de les altres persones.

És una Zona de sensibilitat acústica alta (A2) Centres docents, hospitals, geriàtrics, centres de dia, balnearis, biblioteques, auditoris o altres usos similars que demanin una especial protecció acústica.

Segon.-El Pla d’Autoprotecció ha d’estar redactat conforme la legislació vigent, i atenent el que estableix la Llei 82/2010, de 29 de juny, pel qual s’aprova el catàleg d’activitats i centres obligats a adoptar mesures d’autoprotecció i es fixa el contingut d’aquestes mesures la d’Autoprotecció; i l’Ajuntament ha de complir les funcions que li corresponen en aquesta matèria atès l’article 12 de l’esmentada Llei.

Tercer.- la Llei 11/2009, de 6 de juliol, de regulació administrativa dels espectacles públics i les activitats recreatives, és aplicable als espectacles públics (concerts) que tenen lloc amb ocasió de la Festa Major. En aquest sentit, la convivència pacífica i ordenada entre els espectadors, els parti­cipants i els usuaris dels establiments oberts al públic, els espectacles públics i les activitats recreatives i la resta de ciutadans, especialment els que viuen a prop dels llocs on es duen a terme aquestes activitats, és una de les finalitats i dels principis generals que recull l’article 2.3 de la Llei i que les administracions competents han de garantir.

Quart.- Ateses la Llei 20/1985, de 25 de juliol, de prevenció i assistència en matèria de substàncies que poden generar dependència, la Llei 1/2002, d’11 de març, de tercera modificació de la Llei 20/1985, de 25 de juliol, de prevenció i assistència en matèria de substàncies que poden generar dependència, i el Decret 32/2005, de 8 de març, pel qual es regula la senyalització de les limitacions en la venda de begudes alcohòliques; no és permès de vendre ni subministrar cap mena de beguda alcohòlica als menors de divuit anys ni en els  establiments de venda i de consum de begudes alcohòliques, ni en altres llocs públics.  En els establiments de venda i de consum de begudes alcohòliques hi ha d’haver una senyalització en un lloc perfectament visible, de la forma que es determini per reglament, que faci palesa la prohibició de vendre o subministrar begudes alcohòliques als menors de divuit anys. Aquesta senyalització la facilita les Delegacions Territorials del Departament de Salut.

Cinquè.- L’Article 9 de l’ordenança municipal d’ocupació de les vies i espais públics de Sabadell, estableix que els ciutadans i les ciutadanes tenen dret a comportar-se lliurement a la via pública i als espais públics del municipi i a ésser respectats en la seva llibertat. Aquest dret és limitat per les disposicions sobre l’ús dels béns públics i pel deure de respectar les altres persones i els béns privats. I a l’article 10 preveu amb caràcter general que queda prohibit danyar, enlletgir, embrutar o deslluir, per qualsevol mètode, els espais d’ús públic, com també els elements que contenen.  En aquest sentit, i sens perjudici de les previsions contingudes en els articles següents, es prohibeix especialment, i entre d’altre: escopir, miccionar o defecar a les vies i altres espais públics; llençar burilles a terra; i llençar qualsevol deixalla al terra.

Quan es tracti de danys greus als béns del domini públic arran de desordres greus a les vies i els espais públics, sempre que no constitueixi infracció penal, regirà la Llei orgànica 1/1992, de 21 de febrer, sobre protecció de la seguretat ciutadana.

Específicament l’article 17, preveu el Consum de begudes alcohòliques a la via pública, i en estableix que queda prohibit el consum de begudes alcohòliques a la via pública, fora dels espais expressament reservats i autoritzats per a aquesta finalitat, i especialment quan es provoquin molèsties a d’altres persones o es destorbi la tranquil·litat veïnal.  És prohibida la promoció pública de begudes alcohòliques i tota distribució de mostres.  Els agents de la Policia Municipal en aquest cas poden retirar o intervenir les begudes alcohòliques per destruir-les posteriorment. És prohibida la venda ambulant de begudes alcohòliques, llevat d’autoritzacions específiques.

Per tant, si es produeixen algun dels supòsits mencionats l’Ajuntament està obligat a sancionar conforme el Títol 3 de l’esmentada ordenança on es fixa el règim sancionador.

4.-En l’informe de 04/08/2014, l’Ajuntament informe, a grans trets del següent:

Informe emès pel Servei de Cultura:

Respecte l’activitat de Barraques en el marc de la Festa Major:

  • Els organitzadors, la Comissió de Festes Populars de Sabadell (CFPS), redacten un Pla d’Autoprotecció (PAU).
  • Les tasques de seguretat corresponen als Mossos d’Esquadra que s’ubiquen al Pg de la Pl. Major i/o a les proximitats del Vapor Turull. Es fan reunions de coordinació mossos-policia-organitzadors-ajuntament prèvies a l’inici de la Festa Major i també cada dia abans de començar els concerts.
  • El programa de Barraques contempla activitats de matí, tarda i nit, segons els dies:
    • Inici d’activitats matí a partir de les 12h.
    • Inici d’activitats de tarda: a partir de les 17,30h.
    • Activitats de nit: inici dels concerts a partir de les 22h /22,30h. que finalitzen  a les 03:00 h; la música de les barres és fins a les 03:30h  i es produeix l’encesa de llums i a les 04:00h. finalitza tota l’activitat.
  • Del compliment d’horaris, com d’altres elements de funcionament es fa seguiment per part de tècnics municipals.
  • Totes les barres de les Barraques tenen en un lloc visible cartells de prohibició de venda a menors. L’organització, a instàncies de l’ajuntament, requereix als responsables de les barres que ho compleixin.
  • El Reglament de la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica, publicat al DOG el 16 de novembre de 2009, estableix en l’annex corresponent els valors límits d’immissió segons la zonificació acústica del territori.

I indica que també es considera que es respecten els objectius de qualitat acústica quan es compleix pel període d’avaluació d’un any el següent:

a) La mitjana anual no supera els valors fixats en aquest annex.

b) El 97% de tots els valors diaris no supera en 3dB(A) els valors fixats en aquest annex.”

És per això que cal interpretar que la normativa permet que el 3% dels valors diaris anuals superin els objectius de qualitat establerts. Del què es pot derivar què durant la Festa Major es superen els decibelis en totes les zones on s’hi fan activitats i es troba en aquest supòsit.

  • Les condicions de realització de l’activitat es recullen  al conveni aprovat a l’efecte entre l’Ajuntament i la Comissió de Festes Populars de Sabadell
  • Al servei de Cultura, tenim constància d’haver rebut 5 instàncies al 2014, CEN2014021295, CEN2014021296, CEN2014022909, CEN2014022905, CEN2014022906, a nom del Srxxxxxxxxxxxxx.
  • Al llarg dels últims anys s’han valorat diversos espais, i s’han portat a la pràctica alguns d’ells, amb resultats poc convincents respecte als incidents esdevinguts. Des del 2012 s’han valorat diferents emplaçaments, cap d’ells amb expectatives de millora en els resultats. En l’actual ubicació s’ha comprovat una disminució significativa del nombre d’incidents i intervenció dels serveis de salut i seguretat, igualment s’han eliminat els desperfectes al mobiliari urbà, possiblement per tractar-se d’un lloc cèntric amb fort control social i familiar dels assistents, També es facilita la neteja i l’accés en cas d’emergència i s’eviten caigudes i traumatismes en tractar-se d’un espai urbanitzat.
  • Des del 2012 s’han presentat i valorat les diferents possibilitats d’ubicació en diferents taules participatives: consell de districte 1r, la comissió de seguiment de festa major, així com a la comissió informativa de l’Àrea de Presidència i Serveis a les persones.

Informe emès per Policia Municipal:

Davant la vostra petició de demanar informació sobre les actuacions de Policia Municipal a la Festa Major en una activitat concreta com és Barraques, us informo:

Actualment per llei, cada activitat ha de presentar el seu PAU. Policia actua en base al Pla Municipal, al Pla Específic Municipal (PEM) i al PAU de l’activitat de Barraques.

Policia comprova el compliment d’inici i tancament de les activitats, segons els acords reflectits al conveni de Barraques.

2012- El resum d’incidències generals, que poden ser per actuacions fetes per Policia detectades per trobar-se al lloc, o bé a requeriment ciutadà, ha estat de sis (6), de les quals quatre (4) són per molèsties ocasionades per les Barraques. No hi ha cap requeriment concret de ciutadans per personar-se a Barraques durant la festa.

2013- El resum d’incidències generals, que poden ser per actuacions fetes per Policia detectades per trobar-se al lloc, o bé a requeriment ciutadà, ha estat de nou (9), de les quals tres (3) són per molèsties ocasionades per les Barraques. No hi ha cap requeriment concret de ciutadans per personar-se a Barraques durant la festa.

5.-En data 22 de setembre de 2014, l’Ajuntament informa de la resta d’extrems pendents:

Informe emès pel Servei de Cultura:

En referència a la petició de:

  • Còpia del Pla d’Autoprotecció: us l’adjuntem en CD.
  • Còpia de l’autorització municipal per realitzar les barraques amb les condicions de la mateixa: us adjuntem còpia del conveni de col·laboració entre l’Ajuntament i l’entitat Comissió de Festes populars de Sabadell, per a la realització del programa d’actes de la Festa Major de Barraques de 2014.

Informe emès per Policia Municipal:

Tal i com vam informar-li, actualment per llei, cada activitat ha de presentar el seu PAU, i Policia actua en base al Pla Municipal, al Pla Específic Municipal (PEM) i al PAU de l’activitat de Barraques.

El servei operatiu es genèric, es fa vigilància les 24 hores i la patrulla assignada pel servei.

6.- Sembla clar que en aquest cas, ens trobem en la pugna de dos drets, per una banda el dret al descans i per l’altra, el dret a l’oci. Ambdós drets queden reflectits en la Declaració Universal dels Drets Humans. El dret al descans i el dret a tenir un temps de lleure no són drets incompatibles perquè tots dos provenen del treball. La Declaració Universal dels Drets Humans, en el seu article 24 estableix: Tota persona té dret al descans, a gaudir del temps lliure, a una limitació raonable de la durada del treball i a vacances periòdiques pagades.  El soroll, principal protagonista del conflicte, és un element que corromp el contracte entre les parts. És evident que tant uns com altres poden exercir els seus drets però amb una lleugera diferència: qui dorm no conculca el temps de lleure de ningú i tanmateix qui gaudeix del lleure amb un excés de decibel·lis conculca clarament un dret elemental.

Les ordenances locals de soroll, d’acord amb la Llei 16/2002, de protecció contra la contaminació acústica, poden “tenir en compte les singularitats pròpies del municipi, com ara les activitats festives i culturals, i les que tenen un interès social, sempre que tinguin un cert arrelament” (art. 21.3). D’altra banda, també recordar que, d’acord amb la Llei 11/2009, de regulació administrativa dels espectacles públics:

– les persones interessades que denunciïn molèsties que afectin la convivència i el descans dels veïns provocades pels espais oberts al públic tenen dret que l’administració efectuï proves, amb els mitjans tècnics adients, a fi d’acreditar l’existència efectiva de les molèsties denunciades i que les autoritats competents actuïn per tal d’impedir-les (art. 8.5)

– si les molèsties indicades són relatives al soroll a l’interior del domicili, els denunciants han de permetre que els inspectors i tècnics de l’administració accedeixin al domicili en el cas que sigui necessari per a obrir l’expedient. En el cas que no se’ls permeti l’accés, s’han d’arxivar les actuacions (art. 8.6).

L’article 17 de l’ordenança municipal de sorolls de Sabadell preveu que:

1. Les festes tradicionals han de disposar d’autorització municipal expressa la qual ha d’assenyalar les condicions que cal complir per minimitzar la possible incidència dels sorolls a la via pública segons la zona on tingui lloc.

2. Les activitats públiques que Les activitats públiques que utilitzin sistemes electroamplificats de so han d’assegurar que el nivell sonor màxim no superi els 100 dB(A) (LAeq,60s) als indrets d’accés públic i el nivell màxim de 80 dB(A) (LAeq, 30 minuts) a la façana més exposada.

3. En els casos que es consideri oportú, l’Ajuntament pot exigir la instal·lació d’un limitador enregistrador o altres mecanismes similars, per garantir que no se superin els nivells d’emissió.

4. En cas d’incompliment de les condicions i mesures establertes als apartats anteriors, i sens perjudici de les responsabilitats que es derivin de la infracció, l’Ajuntament pot adoptar les mesures necessàries, inclosa la suspensió de l’activitat.

5. El comportament dels ciutadans a la via pública i a les zones de concurrència pública i a l’interior dels vehicles de servei públic s’ha de mantenir dins dels límits de la convivència pacífica en el respecte dels drets de les altres persones.

Però el Reglament de la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica, publicat al DOG el 16 de novembre de 2009, estableix en l’annex corresponent els valors límits d’immissió segons la zonificació acústica del territori. I indica que també es considera que es respecten els objectius de qualitat acústica quan es compleix pel període d’avaluació d’un any el següent:

a) La mitjana anual no supera els valors fixats en aquest annex.

b) El 97% de tots els valors diaris no supera en 3dB(A) els valors fixats en aquest annex.

Per tant, la normativa permet que el 3% dels valors diaris anuals superin els objectius de qualitat establerts. Del què es pot derivar què durant la Festa Major es superen els decibelis en totes les zones on s’hi fan activitats, però en canvi es compleix la normativa per trobar-se en aquest supòsit. De les sonometries aportades per l’Ajuntament queda clar que es superen els límits d’immissió permesos, però la llei considera que la norma es compleix sempre i quan el 97% dels valors anuals quedin compresos dins els valors límits d’immissió. I si entenem que durant tot l’any, en aquests carrers, no hi ha queixes per sorolls,, i per tant, els únics moments que se superen els límits, és durant aquests tres dies de festa major, es pot afirmar que la norma es compleix.

La Sentencia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya 82/2009, de 3 de desembre, va revocar la prohibició, per general i indefinida, imposant a un ajuntament la prohibició de que autoritzés sine die qualssevol espectacles a la via pública els caps de setmana estiuencs, així com en altres èpoques de l’any, amb excepcions (Cap d’Anys, Sant Joan, Festa local).

La Sentència del Tribunal Superior de les Illes Canàries, Tenerife, 219/2006, de 26 de gener de 2007, tracta sobre la decisió municipal d’ubicar el “Carnaval 2007” a la zona centre de la ciutat. En aquest sentit, constatat que el soroll ambient ultrapassava notòriament els límits fixats, el Tribunal considera vulnerat el dret a la intimitat dels recurrents, sense acceptar els arguments municipals adreçats a excusar la seva responsabilitat, ja que, indica, correspon a l’ajuntament la concessió de autoritzacions i llicències per l’establiment dels “xiringuitos”, terrasses de bars i circulació de vehicles amb altaveus. Ara bé, el Tribunal desestima la petició de suspensió del Carnaval, ja que ponderant els interessos en conflicte (el particular dels reclamants i el general de tots els ciutadans), considera que ha de prevaler el general, la celebració de la festa de major importància de la ciutat. Tot i aquesta ponderació, que no han compartit anteriorment altres Tribunals, ordena l’administració local que en relació amb els establiments situats al carrer (i als vehicles) estableixi els límits precisos de volum de la música, ubicació, horaris i altres circumstàncies que tinguin incidència en el descans nocturn dels afectats. Sobre aquest darrer aspecte, que en definitiva, és l’important des d’un punt de vista pràctic sí que existeix consens jurisprudencial.

La Sentència del Jutjat Contenciós Administratiu 10 de Madrid 230/2010, de 8 de juny, en la què s’estableixen, els diversos interessos contraposats:

– el dret a la intimitat (en especial, però també el dret a la salut) dels que pateixen els efectes del soroll

– el dret a l’oci dels creadors de soroll a la festa (comparses, etc) o el dret a la llibertat d’empresa dels seus beneficiaris (empresaris del sector serveis)

El resultat d’aquesta ponderació no és altre que, novament, determinar la necessitat de respectar el dret a gaudir del domicili harmonitzant-lo amb la celebració de les festes,  amb la necessitat de què per part de l’ajuntament s’adoptin les mesures adients per evitar que aquests events no superin els valors límit de contaminació acústica (entre els quals el trasllat a un lloc adequat, i de no ser possible amb l’adopció dels mecanismes de control necessaris).

En efecte, la Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Castella-La Manxa 77/2010, de 10 de gener de 2011, va indicar que el reconeixement del dret a les festes locals no ha estat obstacle perquè els tribunals reconeguin la prevalença del dret al descans i al gaudi del domicili: “no es tracta d’acabar amb les festes, però sí de posar-ne límits, de regular-les, de tal manera que el seu exercici s’efectuï de la forma que menys perjudiqui a tercers”.

En qualsevol cas, cal una aplicació proporcionada d’ambdós drets, no n’hi ha un per sobre de l’altre, sinó que cal valorar el cas concret.

7.-El Síndic s’ha reunit amb les diferents parts implicades en aquest conflicte: els veïns promotors de la queixa; dos representants de l’entitat Comissió de Festes Populars de Sabadell; l’intendent dels Mossos d’Esquadra de Sabadell; amb la superiora de la Residència Sant Josep. També vaig demanar informe directament a la Creu Roja, per saber les intervencions que s’havien realitzat durant els dies de Festa Major, però l’entitat va manifestar que des de l’Ajuntament els havien obligat a que la informació l’enviessin directament l’ens local, que ell ja ens la faria arribar, però això no ha estat així, i a dia d’avui resta pendent la informació, la qual cosa suposa al meu entendre, una obstaculització a les meves tasques. El Síndic ha escoltat a totes les parts.

8.- El problema de l’incivisme, derivat del consum d’alcohol al carrer vinculat a zones d’oci nocturn, és un tema complex. En concret, als titulars dels negocis els correspon, a més de complir i respectar les condicions de la llicència atorgada, impedir que els clients surtin amb begudes dels establiments, adoptar mesures per prevenir aglomeracions de persones que ocupin la via pública amb motiu de l’accés o la sortida de locals, i informar a la policia de qualsevol indici de conducta incívica a l’exterior i en la proximitat dels seus establiments.

Per això, a partir de l’entrada en vigor, el 28 de setembre de 2010, del Decret 112/2010, de 31 d’agost, pel qual s’aprova el Reglament d’espectacles públics i activitats recreatives, els espectacles públics i les activitats recreatives de caràcter extraordinari subjectes a llicència municipal han de complir una sèrie de requisits generals (article 111), entre els quals hi ha la presentació d’una valoració de l’impacte acústic de l’espectacle públic o de l’activitat recreativa i, si escau, adoptar les mesures necessàries per prevenir-lo i minimitzar-lo.

Alhora, l’article 112 del mateix Decret estableix que únicament es poden organitzar en espais oberts espectacles públics o activitats recreatives que es trobin en una de les circumstàncies següents: a) se celebrin amb motiu de festes i revetlles populars o de festivals o certàmens que comptin amb una àmplia participació de la població directament afectada; b) se celebrin en dates o vigílies festives, dins d’horaris en què el seu impacte sigui admissible pels usos socials majoritaris; o c) se celebrin en indrets situats a la distància necessària dels nuclis habitats, de manera que no causin molèsties perceptibles a la gent que hi viu.

En conseqüència, i per garantir que els espectacles públics i les activitats recreatives (festivals de música o concerts de festa major, per exemple) no vulneren els drets de les persones que hi viuen a prop, el Síndic recorda l’obligació d’analitzar acuradament l’impacte acústic perquè, si escau, es prenguin les mesures correctores més adequades per reduir els nivells d’immissió sonora al que estableix la normativa

9.- En el conveni signat entre l’Ajuntament de Sabadell i la Comissió de Festes Populars, es preveu que l’Ajuntament es farà càrrec de la neteja dels espai utilitzats i dels carrers adjacents. I segons manifestacions dels propis veïns, el servei de neteja es va activar correctament, valorant positivament que aquest comences les tasques seguidament al tancament de les activitats, la qual cosa empeny a la dispersió dels ciutadans assistents a les activitats. Tampoc passa per alt que malgrat que els serveis de neteja s’intensifiquin, i l’Ajuntament activi tots el mecanismes per la neteja de la zona, l’incivisme de la gent provoca molèsties que no se solucionen amb la neteja dels carrers (orins a dins els portals, trencadissa de mobiliari urbà, trencadissa de béns mobles i immobles privats..etc)

10.-En quan al tema de la seguretat, el Pla d’Autoprotecció ha d’estar redactat conforme la legislació vigent, i atenent el que estableix la Llei 82/2010, de 29 de juny, pel qual s’aprova el catàleg d’activitats i centres obligats a adoptar mesures d’autoprotecció i es fixa el contingut d’aquestes mesures la d’Autoprotecció; i l’Ajuntament ha de complir les funcions que li corresponen en aquesta matèria atès l’article 12 de l’esmentada Llei. Les tasques de seguretat corresponen als Mossos que s’ubiquen a la Pl. Major o proximitat del Vapor Turull, que actuen de forma coordinada amb la Policia local, els primers del quals van posar de manifest que a efectes de seguretat i possibles evacuacions, l’emplaçament actual no és l’òptim per les dificultats de pas i carrers estrets en aquesta zona de la ciutat.

11.- En el conveni de col·laboració signat entre l’Ajuntament de Sabadell i l’entitat comissió de festes populars de Sabadell, per a la realització del programa d’actes de la festa major de les barraques 2014, estableix al pacte tercer que “L’Ajuntament de Sabadell pel fet d’incloure aquestes activitats en el marc de la Festa Major de Sabadell no serà responsable dels possibles danys i perjudicis que es puguin causar durant els dies que se celebrin aquests esdeveniments”.

És per tot que estimo la queixa presentada ja que les activitats emmarcades en Les Barraques crec que són de gran interès, creen cohesió social, fomenten l’associacionisme i la convivència però també entenc que això comporta molèsties als veïns i veïnes que a vegades es poden fer insuportables. En la dicotomia dels dos drets que conculquen en aquesta problemàtica, és a dir el dret a l’oci i al dret al descans, considero, que el dret a l’oci com afirmen les sentències mencionades, podria estar per damunt del dret al descans només pel fet que es tracta d’un fet puntual – tres nits a l’any-, però cal controlar millor la contaminació acústica en totes aquelles activitats que pel seu tarannà són sorolloses. La realitat és que els veïns que han presentat les queixes  no viuen a prop, sinó que viuen al costat d’aquestes activitats. La Festa Major en general, i les activitats de Les Barraques, en concret, s’han de seguir realitzant, les organitzi qui les organitzi,  però s’han de poder garantir els drets dels veïns, i que es pugui garantir el dret al descans, i els seu dret a la ciutat en general. És per tot que considero que hi ha greuge i que es vulneren els drets dels veïns i veïnes afectats per l’activitat de les Barraques, perquè l’Ajuntament podia haver pres un seguit de mesures, que es contemplen a continuació, per pal·liar les molèsties, i que no s’ha fet. Estimo la queixa, no perquè les sonometries concloguin que se superen els límits d’immissió, la qual cosa, entenc que pot entrar dins el límits raonables per considerar que són només tres dies a l’any de Festa Major, sinó perquè l’Ajuntament, no ha adoptat, al meu entendre, tots els mecanismes dels què disposa per pal·liar al màxim les molèsties als ciutadans i ciutadanes que viuen a prop del Vapor Turull. I finalment aprofito que recordar a l’Ajuntament que ell és el responsable últim d’organitzar activitats dirigides als diferents públics de la ciutat, tant per  petits i grans, com joves i vells, i que no es pot excusar i/o responsabilitzar de les activitats de les Barraques, exclusivament, a l’esmentada Comissió de Festes Populars de Sabadell. I si aquesta si no és capaç d’organitzar l’activitat en un punt diferent de l’emplaçament actual,  ha de ser l’ens local qui ha de poder oferir les mateixes activitats en un altre punt de la ciutat, i responsabilitzar-se’n. Per tant, cal buscar una solució alternativa que no passi novament perquè tornin a ser els mateixos ciutadans que suportin les molèsties per la festa major del 2015.

 

I en base a l’esmentat, RECOMANO:

1.- Que es busqui un espai que no pugui generar molèsties als veïns, i si això no és possible per les característiques dels actes, perquè queden allunyats dels barris, que l’emplaçament sigui itinerant, i anualment es realitzi a diferents punts de la ciutat, a fi d’evitar les molèsties sempre als mateixos veïns. Malgrat que no és missió del Síndic trobar la solució concreta, apunto com a possible opció, la fixació de 4 emplaçament a la ciutat, els quals siguin itinerants cada any, de forma que no afectin sempre als mateixos veïns. Amb aquest objectiu, i amb la voluntat de trobar la millor solució per la ciutat, que l’Ajuntament es comprometi a una política i uns criteris globals que impliquin la Policia Municipal, els Mossos d’Esquadra, els serveis de neteja, els barris, els joves, els veïns, els comerciants, i aquells col·lectius susceptibles de veure’s afectats per la ubicació de Les Barraques.

2.- Que l’Ajuntament faci campanyes informatives i de conscienciació específica pels dies de festa major amb l’objectiu d´evitar que les persones orinin als carrers, un problema incívic que causa moltes molèsties i brutícia als veïns residents durant els actes festius que fins ara es concentren al Centre de la ciutat. I que des de l’Ajuntament es faci l’oportuna difusió, i s’informi als veïns afectats per les activitats, amb indicació dels carrers tallats, de les mesures extres que pren l’Ajuntament per fer front a les possibles molèsties que puguin ocasionar les activitats, els horaris de les activitats, i tot allò que l’ens local consideri oportú a fi efecte d’informar a la ciutadania.

3.-Que la Policia Local efectuï durant els dies de festa major, una vigilància específica per intentar garantir el màxim de compliment dels termes de les ordenances amb l’objectiu de buscar un equilibri entre el gaudiment a la festa dels participants i el dret del veïns al descans.

4.-Que els actes de les Barraques, comptessin amb la presència d’agents cívics, a fi de  vetllar per una bona convivència entre la ciutadania, i garantir que es compleixin les normes més elementals de civisme mitjançant eines educatives i pedagògiques, per informar els ciutadans que no han de fer xivarri, orinar a la via pública, malmetre el mobiliari urbà, …etc, i finalitzar els actes, a les hores previstes.

5.- Que l’Ajuntament col·loqui limitadors acústics durant els dies que se celebra la Festa Major. D’aquesta manera, es podria limitar el màxim l’emissió dels equips de so i reduir les molèsties que poden produir aquestes celebracions en els habitatges. L’objectiu dels limitadors acústics és fer compatibles les activitats que es realitzaran en aquests espais amb el descans dels veïns. L’ús de limitadors acústics, en altres ciutats veïnes com Sant Cugat del Vallès, ha permès limitar el màxim d’emissió dels equips de so a un nivell que permeti funcionar correctament l’activitat i alhora controlar l’impacte acústic que arriba als habitatges més propers. Per tant, gràcies als limitadors, l’Ajuntament aconseguiria que la molèstia per soroll sigui limitada i no pugui arribar a ser exagerada.

Finalment, m’ofereixo a les parts implicades en tot allò que puguin necessitar, i com a persona d’enllaç entre ambdues com a facilitador en el procés per resoldre el conflicte.

Quedo a la vostra disposició per qualsevol aclariment que necessiteu i us agraeixo la confiança dipositada en aquesta institució.

Atentament,
Josep Escartín i Laurito

Síndic municipal de greuges
Sabadell,  18 de desembre de 2014

El Síndic de Sabadell dedica el Dia dels Drets Humans als Drets del col·lectiu de Salut Mental i a la Jurisdicció Universal

Avui dimecres, 10 de desembre, han tingut lloc els actes commemoratius organitzats pel Síndic de Sabadell: al matí, una taula rodona a Salut Mental Sabadell i, a la tarda, la ponència d’Aitor Martínez, de la Fundació Baltasar Garzón

Aquest dimecres Sabadell ha acollit els actes commemoratius del Dia Mundial dels Drets Humans que, com ja és habitual, organitza el Síndic de Sabadell, Josep Escartín. L’acte central, que ha tingut lloc aquest vespre a la Casa Duran, ha estat dedicat aquest any a la jurisdicció universal com a eina contra la impunitat. “Quan al març vaig sentir la noticia de l’eliminació de la Jurisdicció Universal a Espanya em va impactar tant que vaig decidir que enguany, la celebració del dia mundial dels Drets Humans aniria referit aquest fet”, ha afirmat Escartín en el seu discurs de benvinguda a l’acte. Amb tot, el Síndic no ha menystingut altres injustícies que afecten la ciutadania de més a prop. “És cert que l’abolició de la justícia universal, no és un problema que ens afecti al nostre dia a dia, però diu molt de com funciona el món en el què vivim” i ha continuat dient que, des de la institució que representa, “veig massa sovint drets vulnerats: instàncies que no es contesten; considerar la presumpció de veracitat dels agents de l’autoritat com la única prova en el procediment sancionador de multes, quan hi ha altres proves a l’abast; interpretar que les concessions de les sepultures anteriors a l’any 1988 són concedides per 50 anys, en comptes de 99 anys com reconeix el TSJC; endarreriments en la percepció de rentes com la RMI o les pensions no contributives per minusvalesa; inactivitat municipal davant la vulneració del dret al descans; o la vulneració dels drets de les persones amb discapacitat quan l’Ajuntament al·lega “causes administratives” com a fonament per no pintar una reserva d’aparcament per aquest col·lectiu”.

Aitor Martínez, responsable de projectes i advocat de la Fundació Internacional Baltasar Garzón, ha estat l’encarregat de pronunciar la ponència sobre la situació actual de la Jurisdicció Universal a Espanya. “La Jurisdicció Universal és una eina enorme de lluita contra la impunitat”, afirmava Martínez, destacant que al 2014, i segons el seu parer, “s’ha efectuat el ‘cop de destral’ definitiu a la justícia universal en el nostre país”. “Han primat els interessos econòmics per davant dels interessos de les víctimes”, sentenciava el ponent, recordant també que “la Jurisdicció Universal és difícil que aconsegueixi condemnes, però sí és efectiva com a eina de pressió als tribunals locals d’allà on s’han comès els crims”. Com ja és habitual, a l’inici de l’acte una representació de la ciutadania sabadellenca ha llegit una selecció d’articles de la Declaració Universal dels Drets Humans. L’alcalde de Sabadell, Joan Carles Sánchez, ha posat el punt i final a l’acte. La moderadora de l’acte ha estat la Síndica de Barcelona, Assumpció Vilà.

Taula rodona sobre la protecció dels Drets de les persones del col·lectiu de Salut Mental

Aquest matí, la jornada començava amb una taula rodona a la seu social de Salut Mental Sabadell. En paraules del Síndic, “Aquesta taula rodona va néixer amb la voluntat d’unir sinèrgies entre diferents sectors de la ciutat, per abordar una problemàtica que s’ha vist agreujada darrerament pel context de crisi,  que és la protecció dels drets de les persones amb discapacitat i, en especial, de salut mental”.

A la taula ha participat Neus Pujal, Fiscal en cap de Sabadell; M. Teresa Puig, membre del Col·legi d’Advocats de Sabadell; Marta Farrés, Regidora de Serveis Socials de l’Ajuntament de Sabadell i un representant del sector financer. L’acte, que ha estat moderat pel Síndic Josep Escartín, ha comptat també amb la presència d’Anna Maria Montseny, presidenta de Salut Mental Sabadell. En el seu discurs, el Síndic ha reivindicat la tasca dels professionals que estan a primera línia de serveis socials, “un col·lectiu que més que ningú ha vist i ha patit les terribles conseqüències de la crisi, i que ha hagut de fer front, amb els recursos que els han vingut donats, a una allau de queixes de ciutadans i ciutadanes”. I ha recordat que “l’administració ha de vetllar perquè totes les persones gaudeixin d’igualtat d’oportunitats i eliminar les causes que ho dificulten”. En aquest sentit, a parer del Síndic, “l’Administració local té l’obligació d’adaptar els habitatges, els llocs de treball, el lleure i el transport, tal i com indicar la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets de la Ciutat”. I ha apuntat la necessitat de treballar, a nivell local, en adequació dels espais públics seguint la norma tècnica d’accessibilitat, per tal que estiguin lliures d’obstacles, i que l’administració garanteixi la igualtat d’oportunitats a aquest col·lectiu.

Tret de sortida a les celebracions del Dia Mundial dels Drets Humans a Sabadell organitzades pel Síndic

Aquest dijous, 20 de novembre, els estudiants de Sabadell participaran el l’acte “Celebrem el Dia dels Drets dels Infants!” a Fira Sabadell

Aquesta setmana comencen els actes de celebració del Dia Mundial dels Drets Humans a Sabadell que, com ja és tradicional, organitza el Síndic municipal de Greuges, Josep Escartín. Com a novetat, aquest any el tret de sortida dels actes commemoratius començaran aquest dijous, 20 de novembre, Dia Mundial dels Drets dels Infants. Els estudiants de Sabadell seran precisament els encarregats de participar en un acte organitzat conjuntament amb l’Ajuntament i que tindrà lloc a Fira Sabadell, a les 10h. Es tracta d’un concurs centrat en el coneixement dels Drets Humans que comptarà amb la participació de 6 centres escolars de la ciutat. SMATSA, patrocinadora de l’acte, premiarà amb un val de 500 euros l’escola guanyadora, que destinarà a l’entitat de cooperació o de defensa dels Drets Humans que prèviament hagi escollit.

El 10 de desembre, els principals actes commemoratius

Dimecres 10 de desembre tindran lloc els principals actes commemoratius del Dia Mundial dels Drets Humans a Sabadell. Al matí (0:30h), a la seu social de Salut Mental Sabadell, se celebrarà una taula rodona sobre la protecció dels Drets de les persones del col·lectiu de salut mental i com podem garantir la seva protecció des de diferents àmbits professionals. Neus Pujal, Fiscal en cap de Sabadell; M. Teresa Puig, Vicedegana del Col·legi d’Advocats de Sabadell; Marta Farrès, Regidora de Serveis Socials de l’Ajuntament de Sabadell i un representant del sector financer seran els encarregats de donar les claus en aquest sentit. L’acte, que serà moderat pel Síndic Josep Escartín, comptarà amb la presència d’Anna Maria Montseny, presidenta de Salut Mental Sabadell, que s’encarregarà de la benvinguda.

L’acte principal de la jornada, organitzat conjuntament pel Síndic municipal de Greuges i l’Ajuntament de Sabadell, tindrà lloc al vespre (19h) a la Casa Duran. La ponència d’enguany se centrarà en la Jurisdicció Universal com a eina contra la impunitat i serà impartida per Aitor Martínez, responsable de projectes i advocat de la Fundació Internacional Baltasar Garzón. La presentadora de l’acte serà Assumpció Vilà, Síndica de Greuges de Barcelona.

El Síndic de Sabadell dóna la raó a un veí que es queixava del venciment a 50 anys de la seva concessió funerària al cementiri

Segons el parer del Síndic, les concessions funeràries atorgades abans del 3/12/1988 que no preveien limitació temporal s’han d’entendre atorgades a perpetuïtat, és a dir, per un termini de 99 anys

El Síndic municipal de Greuges de Sabadell, Josep Escartín, ha emès una resolució en contra del venciment a 50 anys que l’Ajuntament de Sabadell aplica a les concessions funeràries del cementiri de la ciutat. En concret, segons Escartín, la limitació d’aquestes concessions no és aplicable a les atorgades abans del 3 de desembre de 1988, ja que no preveien una limitació temporal específica i, per tant, s’han d’entendre com a atorgades a perpetuïtat.

La resolució s’ha emès arrel d’una queixa presentada per un veí de Sabadell. El ciutadà havia rebut una carta de l’Ajuntament de Sabadell on se li comunicava que la seva concessió, de l’any 1963, vencia en complir els 50 anys. El Síndic considera que la limitació a 50 anys no és, en cap cas, vàlida en aquesta situació, ni per l’aplicació del Reglament de Béns de les Corporacions Locals (RD 372/86, de 13 de juny) -ja que la Constitució prohibeix l’aplicació retroactiva de la norma- ni per la limitació a 50 anys establerta a l’article 114 del Decret 17/06/1988 del Reglament de Serveis de les Corporacions Locals – ja que aquest no es refereix al règim de les concessions de béns de domini públic, sinó a les concessions administratives per a la gestió indirecta dels servei públics-.

Per tant, conforme a la doctrina jurisprudencial i en opinió del Síndic, no és possible l’aplicació de les limitacions temporals mencionades de 50 anys. I les concessions atorgades amb anterioritat a l’any 1988 s’han d’atendre atorgades per a 99 anys, sempre i quan no s’hgi previst una limitació específica en el propi títol. En aquest sentit, el Síndic recorda que, malgrat que el títol funerari especifiqui que la concessió és a perpetuïtat, s’ha d’entendre que existeix un límit temporal que la jurisprudència ha fixat en 99 anys, sense que es pugui entendre, en cap cas, que el terme perpetuïtat signifiqui “per sempre” ja que no és admissible per tractar-se de béns de domini públic.

El Síndic de Sabadell prepara un informe extraordinari sobre la presumpció de veracitat dels agents de l’autoritat amb l’assessorament de la UAB

La UAB lliura als Síndics locals de Sabadell, Terrassa i Sant Cugat un primer   dictamen sobre l’aplicació abusiva de la presumpció de veracitat dels agents

L’informe extraordinari que prepara el Síndic de Sabadell es completarà amb un segon dictamen, que ja prepara la UAB, que inclourà un codi de bones pràctiques en aquest àmbit

El servei d’Estudis i Dictàmens Jurídics de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha lliurat el primer dictamen sobre la presumpció de veracitat als Síndics municipals de Sabadell, Terrassa i Sant Cugat, en el marc del conveni de col·laboració que les tres institucions locals i la Universitat van signar el passat mes de juny. L’objectiu del conveni és l’assessorament i l’intercanvi d’informació sobre l’aplicació del principi de veracitat dels agents de l’autoritat i el deure d’aportar proves sempre que sigui possible.

Un cop estudiat el context legal i les pràctiques abusives en la presumpció de veracitat que poden fer els agents de la policia local denunciat en reiterades ocasions pels 3 Síndics municipals, la UAB ha elaborat un primer informe amb les seves conclusions. “Aquest primer dictamen és el punt de partida de l’informe extraordinari que estic preparant, amb l’objectiu de presentar-ho al Ple de l’Ajuntament de Sabadell, prèvia sol·licitud a la Junta de Portaveus municipal”, ha anunciat el Síndic de Sabadell, Josep Escartín. I és que el servei d’Estudis i Dictàmens Jurídics de la UAB té previst seguir treballant, en aquest cas en un nou dictamen que inclourà el Dret comparat en l’estudi de la presumpció de veracitat i que assessorarà els defensors locals en l’elaboració d’un codi de bones pràctiques en aquest àmbit.

Un abús denunciat en reiterades ocasions

Moltes de les queixes que rebem els Síndics estan relacionades amb la presumpció de veracitat”, ha afirmat el Síndic Escartín. “Considerem que la previsió legal de la presumpció de veracitat dels agents és mal utilitzada pels Ajuntaments, ja que se’n fa un ús desproporcionat”. Aquest fet ha estat denunciat pel Síndic de Sabadell en l’Informe anual de 2013 i en l’informe extraordinari, del darrer trimestre de l’any passat. “Davant el que considerem un abús en la utilització de la presumpció de veracitat per part dels agents de l’autoritat, la víctima sempre és la ciutadania”, afirmava Escartín. En aquest sentit, el Síndic de Sabadell considera que, “en molts casos, la pràctica de l’abús està en contra de la presumpció d’innocència de les persones”. La figura jurídica de la presumpció de veracitat està regulada en la llei 30/1992, de l’any 1992. El Síndic de Sabadell considera que, des de llavors, la tecnologia ha avançat suficientment com per permetre proves complementàries, mitjançant eines com ara les PDA, smartphones, tablets, etc.

No totes les infraccions denunciades poden tenir un altre mitjà probatori que no sigui la pròpia denuncia de l’agent de l’autoritat: els Síndics locals en som conscients”. “Si bé és cert que hi ha altres casos on és fàcil que l’Administració aporti altres mitjans de prova, evitant la simple i automàtica aplicació del principi de veracitat”, com ara en casos d’estacionament de vehicles en zones prohibides. “Cal prendre en consideració les al·legacions exposades pels ciutadans i no donar respostes estàndards o fonamentades únicament en la presumpció de veracitat dels agents”.

Els Síndics de Sabadell, Terrassa i Sant Cugat demanen a la UAB un dictamen sobre l’ús de la presumpció de veracitat dels agents de l’autoritat

El Síndic de Sabadell, Josep Escartín, considera que l’Ajuntament no ha escoltat les seves recomanacions sobre l’abús de la presumpció de veracitat dels agents i creu que, en molts casos, “està en contra de la presumpció d’innocència de les persones

El Síndic municipal de Greuges de Sabadell, Josep Escartín, juntament amb la Síndica local de Terrassa i el Síndic de Sant Cugat, ha signat un conveni de col·laboració amb la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), amb la finalitat de coordinar l’actuació en l’assessorament i intercanvi d’informació sobre l’aplicació del principi de veracitat dels agents de l’autoritat i el deure d’aportar proves sempre que sigui possible. L’objectiu és que la UAB estudiï la situació d’abús en la presumpció de veracitat dels agents que han denunciat els 3 Síndics locals en reiterades ocasions. La signatura, que ha comptat amb la presència de la Degana de Dret de la UAB, Esther Zapater, ha tingut lloc a Bellaterra.

Moltes de les queixes que rebem els Síndics estan relacionades amb aquesta temàtica”, ha afirmat Josep Escartín, Síndic de Sabadell. “Considerem que la previsió legal de la presumpció de veracitat dels agents és mal utilitzada pels Ajuntaments, ja que se’n fa un ús desproporcionat”. Aquest fet ha estat denunciat pel Síndic de Sabadell, un cop més, en l’Informe anual de 2013 presentat durant el mes d’abril al Ple de l’Ajuntament de Sabadell i a l’Informe Extraordinari, presentat a la Junta de Portaveus durant el darrer trimestre de 2013. “Creiem que els Ajuntaments no ens escolten, no tenen en compte les nostres recomanacions. I, davant el que considerem un abús en la utilització de la presumpció de veracitat per part dels agents de l’autoritat, la víctima és la ciutadania”, afirmava Escartín. En aquest sentit, el Síndic de Sabadell ha afirmat que, “en molts casos, la pràctica de l’abús està en contra de la presumpció d’innocència de les persones”. La figura jurídica de la presumpció de veracitat està regulada en la llei 30/1992, de l’any 1992. El Síndic de Sabadell considera que, des de llavors, la tecnologia ha avançat suficientment com per permetre proves complementàries, mitjançant eines com ara les PDA, smartphones, tablets, etc.

No totes les infraccions denunciades poden tenir un altre mitjà probatori que no sigui la pròpia denuncia de l’agent de l’autoritat: els Síndics locals en som conscients” “Si bé és cert que hi ha altres casos on és fàcil que l’Administració aporti altres mitjans de prova, evitant la simple i automàtica aplicació del principi de veracitat”, com ara en casos d’estacionament de vehicles en zones prohibides. “Cal prendre en consideració les al·legacions exposades pels ciutadans i no donar respostes estàndards o fonamentades únicament en la presumpció de veracitat dels agents”.

La UAB estudiarà el context legal i l’abús denunciat pels Síndics vallesans i emetrà un dictamen amb les seves conclusions en breu.

Ada Colau: “deixar una família al carrer és la vulneració de Drets més important que pot patir una persona”

L’activista i ex-portaveu de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), Ada Colau, ha tancat el cicle de sessions “…I els Drets Socials?” organitzat pel Síndic de Sabadell en l’acte que ha acollit el centre cívic de Can Rull de Sabadell

Tot i estar reconegut a la Constitució, el Dret a l’habitatge no s’està garantint a la societat”. Així de contundent començava aquest vespre la seva conferència Ada Colau, activista pro Drets Humans i membre de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), en la darrera sessió del cicle “…I els Drets Socials?” que ha impulsat el Síndic de Greuges de Sabadell, Josep Escartín. Colau ha fet un profund diagnòstic de la situació actual que viuen nombroses famílies al nostre país, sense habitatge digne on poder viure: “El problema de l’habitatge s’arrossega des de fa temps. Ja amb el Franquisme es va impulsar el parc d’habitatges privat en detriment del públic (…) i, amb la democràcia, cap Govern ha canviat aquesta política, que només ha servit per fomentar l’especulació”, afegia Colau.

L’ex-portaveu de la PAH ha criticat qui, sota el seu parer, està criminalitzant les víctimes d’aquesta situació: “no és cert que la societat civil hagi viscut per sobre de les seves possibilitats”, deia Colau, per afegir que el nostre és el país europeu que més habitatges buits acumula (més de 3,5 milions) i que, paral·lelament, és on més desnonaments s’hi porten a terme. Per acabar, Ada Colau ha demanat un canvi legislatiu per fomentar el lloguer i per limitar l’endeutament de les famílies. “La bona notícia de la situació actual és que hi ha hagut una reacció ciutadania”, sentenciava Colau, en clara al·lusió a la mobilització social a favor del Dret a l’habitatge de moviments com ara la PAH.

La conferència d’aquest vespre, que s’ha celebrat al centre cívic de Can Rull de Sabadell, ha comptat també amb la presència de Rosa Maria Calaf, periodista i ex-corresponsal de TVE a l’Àsia, que ha moderat la sessió. Al finalitzar l’acte, s’ ha obert un torn participatiu dels veïns i veïnes de la ciutat, que han volgut expressar la seva opinió sobre el tema i que han plantejat preguntes a la ponent.

 

Sobre el cicle “…I els Drets Socials?”

Amb aquesta sessió d’avui finalitza el cicle de xerrades “…I els Drets Socials?”. Fer una difusió dels Drets Humans descentralitzada i més pròxima, encoratjant i millorant la participació dels ciutadans dels barris de Sabadell ha estat l’objectiu del cicle que el Síndic Municipal de Greuges de Sabadell ha desenvolupat aquestes 3 darreres setmanes en diferents espais de la ciutat.

Segons el Síndic, Josep Escartín, “l’actual situació de crisi i desigualtats ha comportat problemes de convivència i de manca de les més bàsiques necessitats per viure en dignitat que han afectat especialment els barris i han provocat desànim, manca d’expectatives i a una paradoxal sensació de soledat col·lectiva”. En aquest sentit, el cicle ‘…i els Drets Social?’ ha buscat “posar de nou al mapa els barris i, molt especialment, les persones que hi resideixen i fer que se sentin de nou membres de la ciutat”. Es tracta, em definitiva, de “contrarestar,  en la mesura del possible, la inèrcia i la comoditat que fan que la gran majoria dels actes culturals, socials, acadèmics i institucionals  es desenvolupin als centres de les ciutats”.

El cicle ha comptat amb el suport de l’Observatori dels Drets Econòmics, Socials i Culturals (Observatori DESC), l’Ajuntament de Sabadell i la Diputació de Barcelona. També s’hi han implicat la Federació d’Associacions de Veïns de Sabadell (FAV) i les Associacions de Veïns de Can Puiggegener, Can Puiggener Nord, Espronceda, Campoamor, Les Termes i Can Rull.

La renda social bàsica ha centrat aquesta tarda la segona xerrada del cicle “…I els Drets Socials?” organitzat pel Síndic de Sabadell

El professor de Sociologia de la UAB, David Casassas, i el director general de Càritas Diocesana de Terrassa-Sabadell, Salvador Obiols, han parlat sobre la renda bàsica i els límits i possibilitats de la proposta a Catalunya en l’acte que ha acollit la biblioteca del Sud de Sabadell

La renda bàsica és allò que rebria tothom de manera incondicional, pel simple fet de ser ciutadà”. D’aquesta manera començava aquesta tarda la seva intervenció David Casassas, professor de Sociologia de la UAB, en la segona conferència del cicle “…I els Drets Socials?” organitzat pel Síndic de Sabadell. Casassas ha defensat la proposta d’instaurar la renda bàsica al nostre país, com a instrument per garantir “més seguretat, més poder i més llibertat” a tots els ciutadans i ciutadanes. “La renda bàsica la rebria tothom: rics i pobres. Però la finançarien els qui més tenen a través d’un sistema impositiu més just que el que tenim en l’actualitat”, explicava el professor Casassas. “I és traduiria en una millor qualitat de vida, pel fet que garantiria uns recursos mínims a tota la població”. I s’ha defensat de les crítiques argumentant que, en cap cas, “la renda bàsica s’oposa al treball, al contrari: és favorable al treball realment desitjat per cada persona”. Abans de finalitzar, David Casassas ha explicat que la proposta que ell defensa no substituiria l’Estat del Benestar: “són opcions complementàries”, ha afirmat.

La conferència d’aquest vespre, que s’ha celebrat a l’auditori de la biblioteca del Sud de Sabadell, ha comptat també amb la presència de Salvador Obiols, director de Càritas de Terrassa-Sabadell. Obiols s’ha mostrat partidari de la proposta de la renda bàsica, si bé ha recordat que, abans, cal que els partits polítics incorporin la idea a les seves agendes. “Els governs, siguin del color que siguin, han de posar les persones al centre de les seves decisions”, afirmava Obiols. “Quan no hi ha feina per a tothom, com ara, cal repartir la riquesa entre tota la població”. El director de Càritas a la nostra regió ha afirmat que, en els darrers 5 anys de crisi, han atès més de 300.000 persones. “En aquest context, l’objectiu com a societat no passa només per donar rendes: es tracta de garantir feina digna amb sous dignes per a tothom”, ha recordat.

L’acte, que ha estat moderat pel vocal de Serveis Socials de la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Sabadell, Antonio Carballo, ha comptat també amb un torn participatiu dels veïns i veïnes de la zona sud de la ciutat, que han volgut expressar la seva opinió sobre la qüestió plantejada pels ponents.

 

Sobre el cicle “…I els Drets Socials?”

Fer una difusió dels Drets Humans descentralitzada i més pròxima, encoratjant i millorant la participació dels ciutadans dels barris de Sabadell és l’objectiu del cicle ‘…i els Drets Humans?’ que el Síndic Municipal de Greuges de Sabadell està desenvolupant aquest mes de maig a diferents espais de la ciutat. La darrera sessió prevista al cicle és:

Dimarts 20 de maig de 2014  (19h)

Centre Cívic de Can Rull (carrer Sant Isidor 51)

  • Conferència ‘Dret a l’habitatge. Més enllà d’un sostre i quatre parets’, a càrrec d’Ada Colau, portaveu de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH). Modera: Rosa Maria Calaf, periodista, excorresponsal de TVE a l’Àsia.

Segons el Síndic, Josep Escartín, “l’actual situació de crisi i desigualtats ha comportat problemes de convivència i de manca de les més bàsiques necessitats per viure en dignitat que han afectat especialment els barris i han provocat desànim, manca d’expectatives i a una paradoxal sensació de soledat col·lectiva”. En aquest sentit, el cicle ‘…i els Drets Social?’ busca “posar de nou al mapa els barris i, molt especialment, les persones que hi resideixen i fer que se sentin de nou membres de la ciutat”. Es tracta, em definitiva, de “contrarestar,  en la mesura del possible, la inèrcia i la comoditat que fan que la gran majoria dels actes culturals, socials, acadèmics i institucionals  es desenvolupin als centres de les ciutats”.

El cicle compta amb el suport de l’Observatori dels Drets Econòmics, Socials i Culturals (Observatori DESC), l’Ajuntament de Sabadell i la Diputació de Barcelona. També s’hi han implicat la Federació d’Associacions de Veïns de Sabadell (FAV) i les Associacions de Veïns de Can Puiggegener, Can Puiggener Nord, Espronceda, Campoamor, Les Termes i Can Rull.